Llibre que recomanaria:

-Bel, amor más allá de la muerte:
Autora del llibre:
Care Santos va néixer el 1970 a Mataró (Barcelona). Va començar a escriure als 8 anys i des de sempre va tenir clar que no volia fer una altra cosa. Als 14 anys va guanyar el seu primer concurs literari i als 25 anys va publicar el seu primer llibre, un recull de relats.

Dades del llibre:

Títol: Bel, amor més enllà de la mort

Autora: Care Santos

Editorial: SM

Dia de publicació: 28 de setembre de 2009.

Sinopsi:

Bel ja no reconeix allò que formava el seu món. Tots els éssers estimats semblen haver-se convertit en estranys. No té ni idea de què està passant, però està disposada a esbrinar-ho;encara que hagi de suportar les conseqüències de saber-ho tot. D'una altra manera, podria perdre Isma, l'amor de la seva vida, per sempre.

Per què l’he triat:

He triat aquest llibre, perquè l'Aloe Mateu, de 3r d’eso, me’l va recomanar. I jo me’l vaig començar a llegir, estava tant enganxada que només vaig trigar un mes i mig en llegir-me’l, i té 445 pàgines.

Valoració personal:

Aquest llibre m’ha agradat molt, perquè moltes vegades, la noia, Bel (Belinda), buscava pistes per saber què li havia passat, perquè ara és com si no existís en el seu món. Però el que més m’agrada del llibre, és que tracta sobre l’amor, perquè el seu xicot, està en coma. M’agradaria molt que la Care Santos escrigui un altre llibre com aquest, perquè el llibre és sobre amor, aventura i misteri i a mi, m’encanta aquest tipus de llibre.

Recomanació:

Jo, l’hi recomanaria a les noies adolescents, ja que tracta sobre una noia que té problemes i és com si no els pogués arreglar , però com hi ha parts en las que surten gent gran, també l’hi recomanaria als adults.

Sortida al museu de la ciutat de Barcelona

El dia 1 de febrer vam anar al museu d' historia de la ciutat de Barcelona amb la professora de socials: M. Dolors Sabater.

Vam sortir a les 9:15 ja que teníem diferents horaris, perquè ens van separar per grups.

Vam anar en metro a la parada de Passeig de Gràcia, quan vam pujar, la professora ens va fer treure el dossier, que ens van donar, vam haver d’apuntar unes quantes coses, com per exemple, quins carrers hi ha, pels quals vam passar, etc.

Vam començar a caminar i vam arribar a plaça Catalunya on vam menjar l’esmorzar.

Quan vam acabar, vam anar caminant pels carrers, vam veure unes gàrgoles antigues, i vam conèixer a la filla de la M. Dolors.

Elles dues ens van ensenyar alguns carrers i, mentre passàvem pels carrers hi havien moltes botigues de roba, a vegades ens quedàvem mirant els aparadors, però no ens perdíem, i no tardàvem tant.

Alguns carrers, tenien noms de professions com per exemple el carrer dels sombrerers o el carrer dels agullers.

Vam fer fotos, sobretot jo, vaig fer fotos de tot, fins d’una samarreta gegant.

Havíem arribat a un “museu” que es deia “El real círcol artístic de Barcelona”.

Caminàvem fins arribar a la avinguda de la catedral, la M. Dolors, ens va ensenyar una paret, que abans era una muralla.

Ens van ensenyar la catedral, però no vam entrar.

I també vam veure un antic aqüeducte.

Vam pujar pel carrer del Bisbe.

I vam anar a la plaça Sant Jaume i després vam anar cap al museu.

Ens van ensenyar con era Barcelona fa molts anys i per on aniríem a fer el recorregut. També ens van ensenyar un vídeo de com era el museu fa temps.

Vam fer un recorregut per el museu i vam pujar al pis de dalt, ens van ensenyar el mateix mapa de Barcelona i després vam entrar a l’església del rei i la reina, tenia com uns balcons per on sortien el rei i la reina, per escoltar la missa.

A continuació, vam sortir del museu i vam caminar pels carrers, vam entrar en unes esglésies i una catedral, eren molt grans i ens van explicar que una església va sobreviure a dos incendis.

Finalment vam tornar a la plaça de Sant Jaume, on vam baixar pel carrer que hi havia, i vam anar al metro, ens vam separar en dos grups, uns baixaven a Sant Adrià o com vaig fer jo i alguns companys mes, vam baixar a Gorg i després a Llefià, vam baixar i vaig anar cap a la meva casa per després tornar a l’ institut.

El racó preferit del meu cos

El racó preferit del meu cos són les meves cames.
Potser quan estic estirada al sofà o al llit, és quan menys m’agraden, però quan em poso una samarreta o un jersei una mica més avall, m’agrada com em queden.
Normalment la gent diu que li agraden els meus ulls, per a mi és la segona part que m’agrada.
Gràcies a les cames podem caminar, córrer, saltar, ballar...Fer moltes coses.
De petita a vegades quan em queia sempre em deixava marques a les cames, com per exemple quan era petita vaig passar pel costat d’un cotxe i tenia la matricula mal posada, (la punta sortida) com jo estava una mica adormida em vaig fer un tall petit, em vaig enfadar molt, perquè des de petita m’agraden molt les meves cames.
Però com han passat els anys ja se m’ha curat, m’ha deixat una petita cicatriu, quasi ni es veu.
I com ara sempre estic ballant...., és un ball que no es balla molt a Espanya, a mi m’agrada molt, sobretot perquè amb les meves cames em surt molt bé.

El Meu Nom

Jo em dic Agostina. Quan em canviava de col·legi sempre havia de presentar-me i tenia vergonya perquè el meu nom és massa estrany i no m’agradava pronunciar-lo.
A vegades li preguntava als meus pares per què m’havien posat Agostina! Ells em deien que als meus avis, els hi van donar un llibret amb noms de nois i noies i van triar aquest. Em va semblar una mica estrany que aparegués el meu nom perquè normalment hi ha gent que es diu Agostino, Agustí, Agustina....
Però justament a mi, el més estrany.
La meva mare va escollir Agostina i el meu pare va escollir Belen, com a segon nom.
Em van dir que el meu nom és d’origen llatí i que el seu significat és de majestuosa, però m’agrada més que em diguin Ina, és menys estrany i m’agrada més, ja que és d’origen anglès.
M’hauria agradat que m’haguessin posat Emma o Julieta. Sé que no són molt freqüents però es que són una mica més comuns que Agostina.
De totes maneres jo no me’l puc canviar.
Però ja m’he acostumat, pels professors i professores em dic Agostina, però pels meus amics i familiars, sóc Ina.

Els 10 moments de felicitat:

10 Moments:

-S’acaba la classe i sé que és l’hora del pati i que puc, parlar amb les meves amigues, de diferents classes.

-Compro una revista i veig que tots els meus famosos preferits, surten a la portada.

-El dia en el que hi ha un examen i la professora no ha vingut.

-Jugar amb un nen petit i veure que s’ho passa bé amb mi.

-Veig que un dels exàmens difícils, els he aprovat.

-Li faig un ensurt als meus amics i ells/elles s’espanten.

-Fer acudits i que la gent es rigui amb mi.

-En el meu aniversari, obrir els regals i veure les coses que m’han regalat.

-Sempre que estic trista, els meus amics i la meva família, es preocupen per mi.

-Sempre que jugo amb un gos i no para de córrer, per poder agafar la pilota.